Seccions exposició #PrimaveraMusical

Introducció

A voltes necessites la cançó 
(‘Anant cap a Alacant —per interior—’, Feliu Ventura)

Als anys 60 i 70 la Nova cançó era seguida per un gran públic i hi havia un nombre significatiu d’artistes valencians entre aquell grup. Durant les dues dècades següents, semblava que als joves del País Valencià els faltaven referents musicals propis. És cert que es podia beure d'allò que al Principat es va etiquetar com a 'rock català' però, què havia passat amb els artistes valencians? 

 

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar 
(‘L’herència’, Aspencat)

Els últims 90 es van anar plantant llavors que durant les dues primeres dècades del segle XXI han fet florir una collita impressionant pel que fa a quantitat, qualitat i varietat. Van aparèixer els primers festivals: Tirant de rock, Carrascar, Almadrava rock… i és l’època de grups com Munlogs, 4000 som prou i les primeres passes d’Obrint pas, Sant Gatxo, Owix, Pinka...

 

La polseguera va creixent 
(‘La polseguera’, La gossa sorda)

Amb l’arribada dels 2000 augmenta l’efervescència, es teixeixen sinergies, es multipliquen els grups i les cites dels concerts. I en la segona dècada, hi ha la consolidació del moviment que té a l’horitzó la normalitat, cada volta més a prop.

 

Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor 
(‘Converses de balcons’, Auxili)

Aquesta exposició pretén abastar molts dels elements de la música valenciana i oferir-ne una panoràmica general. És per això que hi ha molts apartats diferents que permeten copsar fins on ha arribat el fenomen. Com a objectiu, mirar arrere i explicar als jóvens quin ha sigut el trajecte i deixar-ne constància per a seguir el camí.

 

El poble que canta mai no mor 
(‘Alegria’, Obrint pas)

En alguns moments de la visita us vindran records i potser s’entreveurà l’emoció. De segur que descobrireu coses que desconeixíeu. Ens agradaria que la música fera de transport cap a l’art, les paraules, els llocs, les persones... Esperem que gaudiu d’aquest recorregut i que en eixir us envaisquen les ganes de cantar (més que siga de cap).

 

#Murs

“ELS MURS DIUEN EL QUE ELS DIARIS CALLEN”

(‘Cassalla paradise’, La Gossa Sorda)

 

En aquesta paret encartellada podem observar com han anat evolucionant els concerts. Trobem cartells antics, monocroms, de fa dues dècades, i veiem els actuals, impactants; canvien els dissenys i les tècniques per a cridar l’atenció. 

Aquest mur imaginat en alguna de les nostres ciutats ens fa també de cronologia biogràfica dels grups que han anat apareixent i retirant-se, dels que han nascut fa menys temps i dels que hi ha en el panorama musical actual. 

Podem veure les coincidències sovintejades als escenaris d’uns grups amb altres i les gires copioses que han fet alguns músics.

A més, pretèn ser també un recorregut pel País Valencià, fent palès l’arribada de la #PrimaveraMusical pertot, de sud a nord.

 

#ArtGràfic

 

 

En el passat, artistes plàstics de l’època van dissenyar portades de discos per als músics coetanis. Per exemple: Manolo Boix en va fer d'Al tall; Antoni Miró, d’Ovidi; Hortolà, de Pavesos; Carles Barranco, de Joan Amèric; o Joan Miró, de Raimon.

En aquestes darreres dècades, noves fornades d’artistes gràfics han acompanyat les cançons dels grups de música amb els seus dissenys de portades i llibrets, imatges per a les xarxes, cartells i, fins i tot, l’escenografia per als concerts.

Si fa o no fa, i tal com passava abans, són d’una generació anàloga a qui crea els lletres i les músiques que han acompanyat les seues il·lustracions.

#ReferentsLiteraris

“POETES DE LA NIT QUE FAN QUE PARLEN LES PARETS A LA VALÈNCIA DE BLANQUITA I ESTELLÉS”

(‘Camals mullats’, La Gossa Sorda)

 

MÚSICA I LLETRA

Literatura musicada o música amb textos literaris? Des dels seus inicis han anat unides, ara i sempre, ací i allà. La música valenciana ha servit també com a catalitzadora per a fer conèixer les nostres plomes.

De vegades són poemes directament musicats amb un canvi de percepció, i unes altres són subtils clucades d’ull al receptor. Explícites o implícites, el ben cert és que aquestes referències intertextuals enriqueixen les cançons i el bagatge de l’oient, a més d’enfortir l’imaginari col·lectiu.

#LiteraturaCoetània

 

"FES CRÉIXER HISTÒRIES D’UN INTENS AVENIR"

('Vents', Arthur Caravan)

 

Si la literatura ha format part tan sovint de les cançons, la música ha entrat al món de la literatura. La música valenciana és un fet que ocupa cada volta més espais al nostre entorn social i mediàtic.

Com qualsevol art, la literatura reflecteix la realitat del moment que vivim. És per això que els músics van decidir al seu moment escriure cançons en català com un símptoma de normalitat i els escriptors inclouen ara aquesta realitat en les seues ficcions.

 

#COM

 

 

EL COL·LECTIU OVIDI MONTLLOR

Al voltant de l'any 2004, alguns artistes valencians comencen a reunir-se i a plantejar el fet d'associar-se per a defensar interessos comuns i fer-se visibles a la societat i als mitjans públics. És així com s'organitzen algunes accions importants seguides per la premsa. Una va ser el tancament dins del Palau de la Música de València, on no podien actuar; una altra, una musifestació pel centre del cap-i-casal amb parada davant del Palau de la Generalitat.

Amb l'èxit de les accions, els grups i artistes refermen els seus lligams i es crea el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants del País Valencià. La tria del nom és, d’una banda, un homenatge al cantant alcoià i, alhora, una analogia amb la situació final de la seua carrera i la que vivien els músics valencians en aquell moment.

 

Una de les primeres tasques va ser crear una guia de músics per a distribuir entre les institucions i afavorir la contractació d'artistes valencians. Més avant, un disc recopilatori acompanyava la guia i se’n va fer una edició en línia. Durant els primers anys es van organitzar uns COMcerts que tenien un doble objectiu: fer-se conèixer i alhora finançar l’associació. També es va posar en marxa el circuit So de sons.

A hores d’ara, l’activitat més important del COM són els Premis Ovidi, que s’atorguen als treballs publicats cada any en diverses categories. A més, se’n donen alguns d’honorífics i també a entitats o persones que han contribuït a la difusió de la música valenciana.

També s’han fet alguns concerts d’homenatge a artistes d’una llarga trajectòria, com ara Ovidi, per descomptat, o Lluís Miquel i Pep Laguarda. 

#Gastronomia

 

 

"ESTACA'T EN L'ESPESSOR DEL CALDO"

('Putxero maxi disco, Svaters)

 

Potser és un aspecte intrínsec als valencians o potser en realitat és universal a totes les cultures i senzillament ho hem particularitzat. El ben cert és que entre noms de grups, títols de discos, de cançons o festivals, podríem afartar-nos una setmana ben llarga i encara ens quedaria menjar.

 

#AlaUA

 

LA UA, VIVER DE CULTURA

 

Més enllà d’un espai acadèmic, la Universitat d’Alacant s’ha erigit alhora com un focus cultural important al sud del País Valencià des de sempre. La música, per descomptat, ha sigut un element cabdal en la programació de l’Agenda Cultural de la Universitat d’Alacant (ACUA. I a més dels esdeveniments que ha organitzat pròpiament, la UA ha col·laborat amb altres entitats que han promogut concerts als espais universitaris o en el seu l’àmbit d’actuació.


Un dels fruits d’aquest planter són els concerts de benvinguda del curs, que irradien el progrés de la música valenciana. De ser alguns dels grups a l’escenari de la Plaça de Bous fa uns anys, a protagonitzar els cartells els darrers cursos al Paranimf.

 

 

La música ha sigut un punt de reforç de cara a la normalització lingüística i la Universitat d’Alacant ha donat suport a iniciatives d’entitats culturals en aquest sentit. És per això que cada any col·labora en l’edició del disc de La Gira que fa Escola Valenciana, la revista Festiu que edita el digital Tresdeu o participa en l’organització del Fesfoc, el concert de Fogueres.

El Voluntariat Lingüístic és part activa d’aquesta involucració de la Universitat d’Alacant amb la música. Als concerts del campus, organitzen trobades amb els músics; fan tallers de camisetes amb lletres de cançons; gimcanes musicals... Arrelats com estan a la UA, alcen el vol per anar a festivals i altres esdeveniments culturals on fer conèixer la nostra universitat i els avantatges de la possibilitat d’estudiar en diverses llengües.

 

El campus ha fet d’escenari de multitud de concerts any rere any, ja siga al Paranimf, al Museu, al Col·legi Major o d’altres espais de les facultats. A més, tota la xarxa de seus i aules de la nostra universitat s’escampa com les arrels pel territori i també acull espectacles musicals en diferents formats.

#EstudiantsdelaUA

 

Aquesta onada musical que s’ha produït al País Valencià, l’han protagonitzada molts estudiants que han passat per la Universitat d’Alacant. Alguns justament compaginaven les cançons amb les seues estades al campus, d’altres han fet el camí musical després de l’època universitària. Entre els diversos instruments que han tocat i la veu com a vehicle de les cançons, trobem també una gran diversitat d’estudis. Així, veiem que les persones que formen grups o canten en solitari tenen sovint un bagatge formatiu acadèmic (musical a banda, és clar), i alhora que la universitat pot ser un espai/temps per a traure allò que cadascú té dins en forma de cançons. 

#MúsicaFamiliar

"PATILLES TÒRTIQUES, DUM PELUQUÈSTRICUM, SOM DE L'AIRÚ"

(‘Som de la Pelitrúmpeli’, Al tall)

 

Les generacions d’aquesta #PrimaveraMusical van crèixer amb les cançons que desembarcaren els xiquets de la Pelitrúmpeli. Acompanyant aquest vaixell d’Al tall, també van atracar als ports valencians les cançons de Paco Muñoz i les de les xiquetes de Carraixet. Des d’aleshores, naus carregades d’artistes, publicacions i festivals solquen aquesta mar de la música familiar.

 

Feretes menudes que sonen baixet...
Com portats per les ones, han aparegut ací i allà alguns festivals per als més menuts. N’hi ha alguns, com el Feretes i cançonetes, durant el nadal, o el Sona baixet, que recorren diverses localitats. D’altres, tenen seu pròpia com el Menut festival, a l’Alcúdia, o el Nanofest, a Alzira.

"TINC UNA POTA DE FUSTA QUE TÉ MIL TRESORS GUARDATS"

(El pirata Pataxula)

Molts dels xiquets del segle XXI han fet el pirata o el marcià amb Bertomeu, han sigut petits rockers amb Ramonets o rapers amb ‘En ric rap rondalles’. O potser han ballat al so de la Petita Orquestra Peiotaire i s’han adormit ‘Bressolant’, bressolant. 

 

"UN CEL BLAU PER SOSTRE. UN MAR SOVINT TAN SERÉ. UN MÓN REDÓ I PRECIÓS. QUÈ MÉS PUC VOLER?"

(‘Un cel blau’, Dani Miquel)

I encara més cançons, jocs i balls amb Canta canalla, Trobadorets, Pabordets o les històries de Rondaballs. I de segur que coneixen a Dani Miquel i els ma-me-mi-mo-músics, que omplin les places dels pobles de tot el país amb ‘Musiqueries’, de Vinaròs a Oriola. Xim-pum, tra-ca-tra!

#Festivalsicircuits

Si hi ha un fenomen que dona vida, i que ha servit de plataforma per a impulsar la música valenciana des dels inicis, això són els festivals. Acullen durant uns quants dies una gran quantitat de públic, amb zones d’acampada i activitats culturals i esportives que complementen la programació musical. N’hi ha alguns que ja estan ben fixats i establits al calendari per a obrir l’estiu o tancar l’any, com ara el Feslloc, l’Aplec dels Ports o el Festivern. De més a més, també hi ha els festivals d’un dia que van fent trajectòria i consolidant-se cada any, d’altres més esporàdics o alguns d’històrics de l’inici del reviscolament, com el Tirant de Rock, el Carrascar o l’Almadrava Rock.

 

 

Al País Valencià hi ha hagut alguns circuits per a establir una continuïtat d'actuacions dels grups durant tot l’any i una visibilitat més enllà dels seus llocs d’origen. Amb aquesta visió hem conegut experiències autogestionades com el Tourbolet, d’altres que partien d’entitats, com ara La Gira, o algunes d’institucionals com el circuit Sonora.

#Capsa de música

 

“ET MIRES A L'ESPILL I EM VEUS AL FONS LLEGINT AL LLIT. DIUS QUE ÉS COM LA PORTADA DE NO SÉ QUIN DISC"

(‘It girl meua’, Els jóvens)

#Biblioteca

 

“PASSA LA VIDA PERÒ ROMAN EL TEXT, ELS LLIBRES, LA MEMÒRIA AMB PLENA CONVICCIÓ”

(‘Entre el bé i el mal’, Andreu Valor)

 

La música valenciana, durant els últims anys, ha vist florir molts llibres al seu voltant. Hi ha monogràfics que recorren la història de la música valenciana i altres reculls d’artistes que parteixen d’un gènere concret.

Alguns grups, ja quasi clàssics, tenen un llibre sobre la seua història. D'altres, directament elaboren treballs que són més que cançons i s'engloben en un concepte artístic de conjunt que inclou música, literatura, audiovisual i còmic. 

També hi ha llibres per als xiquets, literatura inspirada directament en cançons i músics que han escrit novel·les que també tenen la música com a rerefons de la història.

En aquesta biblioteca intentem reflectir aquesta diversitat i veiem que la cultura mai no és estanca i que totes les disciplines artístiques es toquen i es retroalimenten.

#Quiosc

 

“MAPES DELS SONS QUE BUSQUEN PORTADA, I JO AMB L'ÀNIMA HIPNOTITZADA, CIUTAT CEGA I NUVOLADA”

(‘Sentiment busca metàfora’, Arrap)

 

En aquesta secció volem mostrar-vos com han representat la #PrimaveraMusical valenciana les revistes especialitzades dins de l’àmbit musical. Per exemple l’Enderrock, per als gèneres moderns, o Sons, centrada en el folc, han vist com cada volta més sovint els artistes valencians eren destacats a les portades. La mateixa Enderrock té una versió digital pròpia per al País Valencià, EDR valencià. A més, també hi ha hagut alguna altra experiència de revista musical d’àmbit valencià com Sons de Xaloc

 

Per una altra banda, publicacions més generalistes han fet reportatges que a mesura que han passat els anys ens fan veure aquesta evolució i eclosió d’artistes. A més, dins d’aquestes revistes trobem sovint seccions culturals amb crítiques de discos, articles dedicats a festivals o notícies de novetats puntuals. 

#Marxandatge

“VOLEN QUE DONES LA PASTA DEL MERXAN, DIGUEM-HO CLAR: VOLEN MANAR”

(‘Ventiladors’, Zoo)

Com qualsevol producte de consum massiu, la música desenvolupa una sèrie d’articles derivats que complementen el treball dels artistes. Hi ha roba, objectes funcionals i d’altres merament decoratius. 

També hi ha grups que preparen alguns elements instrumentals propis que després regalen o posen a la venda, com els plectres o les baquetes. 

Finalment, tindríem aquells objectes amb un paper efímer als concerts que també són objecte de col·lecció.